Wednesday 30 November 2011

Cleopatra

Una de les meves aficions és anar a Museus. Us ho confesso a vosaltres i no a la infeliç de l'altre dia.
 
Que siguin gratuïts. I anar-hi entre setmana, abans de que tanquin. És la millor hora.  

Ahir vaig anar a veure a la Cleopatra i li vaig fer una foto. És aquesta:


Hi vaig arribar a prop de les quatre. Tancaven a dos quarts de sis. Disposava d'una hora i escaig. La millor hora del món dins del millor dia del món: el Museu buit de turistes i sense estudiants asseguts al terra dibuixant esbossos. Gaudir d'aquelles mòmies en silenci. Això s'hauria de cobrar, tot i no tenir preu.

Guaiteu quines sales buides. Totes per mi o algun que altre gat inofensiu:

 

us arriba el silenci?


 
Guaiteu quines escalinates. Totes buides. Totes per mi:
 
 



Guaiteu quanta bellesa ininterrompuda per sorolls i olors molestos:

 
 
 
 
 


Guaiteu ara el cap de la Cleopatra de ben a prop. Guaiteu quin regal us faig! Cliqueu la imatge. Amplieu-la. Bellesa absoluta!


Però no em tingueu enveja, amics. Que ja sé que tanta riquesa cultural acumulada us emmetzina els sentits. 

El Museu d'Arqueologia de Catalunya (a Barcelona) és igual de gratuït i està igual de buit entre setmana. Malauradament els caps de setmana també. 

I el Museu d'Història de Catalunya, a Palau de Mar (Barcelona) és el millor racó per a passar-hi un dia amb les criatures. És didàctic i està molt ben parit. També és gratuït.

I a tu, turista. Si encara no t'has ni dignat a trepitjar els Museus que parlen de la teva història com és que perds el cul per visitar el British a les dotze del migdia, sortejant estudiants llençats pel terra, fer quatre fotos que te la pelen i ratllar-te al cap de 30 minuts? 

A els qui us interessi de debò passar-hi una bona estona jo us proposo un canvi d'agenda: els Museus per la tarda, abans de que tanquin. I la resta pel matí. A més, aprofitareu millor la llum del dia. I gaudireu de la bellesa i del silenci.

13 comments:

  1. Oh, quina meravella! Ha estat com ser-hi físicament. Crec que fins i tot he tingut una experiència estracorpòria mentre baixava les escalinates abans d'arribar al buda.

    Quin post, mon dieu, quin post!

    ReplyDelete
  2. Gràcies Helena, cel.lebro que no t'hagis caigut per les escales de la correguda que has fet (de còrrer, vull dir)

    ReplyDelete
  3. Una cosa -off the record- Com fas la lletra dels posts. És que m'encanta, és fàcil de llegir, neta, pura, essencial. Quina lletra és?

    ReplyDelete
  4. Vaja, ara sí que ja hi som tots...

    Tema museus: els detesto. Tots.

    ReplyDelete
  5. Que fas Muèrte per aquí?

    jajajajjaa

    ReplyDelete
  6. Helena, el Muerte m'esmorza, em dina i em sopa. El tinc emmetzinat, la meva flaire museística li arriba cada dia i ell lluita per desenganxar-s'hi, però no pot. Tinc un poder absolut sobre ell.

    La lletra, reina? ara ho miro

    ReplyDelete
  7. jajajajajaja, ben bé que s'ha cregut vostè el meu teatrillu i hi ha caigut de quatre potes. Només calia inflar-li l'ego (com a la majoria de dones) per arribar a tal estat.
    Au, pregunti-li a n'Arumi pel bo d'en Dr. Muerte...
    Dones... totes tan simples en el fons...

    Arumi, segueix pendent "allò" ? ;)

    ReplyDelete
  8. Muerte, l'ego no me l'has inflat mai. Me l'inflo jo cada dia a mi mateixa. El que has procurat fer és d'esinflar-me'l per a que cridar-me l'atenció.

    Busca altres maneres de que em resultis atractiu. De moment 1-0 a favor d'un altre.

    I segueixo visitant el teu bloc i promocionant-lo a través del meu. Que d'això no te'n resti cap dubte.

    ReplyDelete
  9. Doncs infla't l'ego infla't, que al final tothom rebenta ;)
    Pel que mi respecta tot això és un divertimento (l'Arumi ho sap i de sobres) que no va més enllà.
    1-0 ? per marcar primer s'ha de competir, i creu-me que per la teva atenció no competim ni ell ni jo.

    ReplyDelete
  10. Sincerament, crec que té una mica magnetitzat a en Muerte. Vostè és una dona intel·ligent i amb sentit de l'humor. Encara que ell no li ho digui, li agrada... li agrada molt.

    Gràcies per la lletra, aviam si me la puc posar.

    Muerte, "Dones... totes tan simples en el fons..." I a vostè li agrada la simplicitat o no? Jo diria que li agrada molt... :D

    PD: Daily, no sabia que tenies a en Muerte de visitant. És guapo i cruel tinc entès...

    ReplyDelete
  11. Sí, estimada Helena, en Muerte és de la casa. Mai té aturador. Potser és per això que la seva presencia "around" m'ha inspirat el post d'avui.

    I perquè sí, nois. Parafrassejant a en Muerte "tot és un divertimento"

    Em treus a ballar?

    ReplyDelete
  12. mmm, sí ballemmmm...

    ReplyDelete