Dibuixa una persona

Em va proposar la noia que m'acabava d'entrevistar. I va col·locar paper i llapis sobre la taula.

Entrevista de feina. Fa molts anys. Em truquen perquè el meu currículum, d'entrada, els hi agrada. Arribo puntual. Correcte. Ja pots passar, em diu.

Hola benvinguda, primer de tot, gràcies per venir. T'hem trucat per que ens vas enviar el teu currículum fa un mes i tenim una vacant que s'ajusta força al teu perfil. Explica'm una mica la teva trajectòria.

L'entrevistadora té el meu CV al davant. Punteja amb bolígraf vermell cada cop que salto d'una dada a l'altra. De moment, la meva oratòria s'ajusta al que hi ha escrit al paper.

Molt bé. Continua si us plau.

Ja està.

I aficions? Veig que no en cites cap.

No

Quines són les teves aficions, doncs?

Aficions?

Sí. Exactament. A què dediques el temps lliure.

Llegir. Escoltar música. Anar al cinema. Socialitzar-me.

Perfecte, ja ho he apuntat.

Perfecte. Vaig pensar jo. 

Tinc un temps lliure d'allò més original. Si dediqués el meu esbarjo a practicar el tir al colomí no t'ho diria. Tampoc si fes de Cheerleader per al Barça. Suposo que és això, oi? Vols saber-ne més de mi.  

"A què dedico el temps lliure"

El meu temps "lliure - no esclavitzat" deus voler dir. Doncs és meu. Privat. I a tu, precisament a tu, no t'importa.

I el teu? en què l'ocupes? Perquè si entrem en l'àmbit privat jo també vull saber si la que m'entrevista també dispara als colomins. I a quina Comarca.

Bé, la vacant que tenim per cobrir actualment...

M'explica de què va la feina que ofereixen

Pots fer el favor de dir-me quant pagueu, d'entrada, pels meus serveis professionals? No et facis de pregar ni deixis la dada pel final. O per a la tercera entrevista. Això es diu des del començament. 

Llei de l'oferta i de la demanda

I tampoc em preguntis "en quant em moc" actualment. Perquè tampoc t'importa.

D'acord, doncs ara que ja saps en què es basa l'oferta passarem a la segona part de l'entrevista. (Bé, encara no m'has dit quant en pagueu)

Test Psicotècnic

Llavors és quan em va posar aquell exercici dels formatgets i dels quadrats. I el dels Tetris. I el dels decimals. I el de les equacions. I el de si A és B i C és H per què A és C i H és B?

I el dels dibuixos

En aquests moments ja m'ha posat el paper a la taula. I un llapis al costat del full.

Dibuixa una persona. Tens 15 minuts. Et deixo sola altre cop. Ara torno.

Vaig dibuixar un home amb vestit jaqueta i corbata. Ulleres. Molt atractiu. Amb maletí. 

No penso dibuixar-m'hi a mi mateixa, no hi penso entrar en el teu guió. Si ets prou intel·ligent i has entès el més mínim del que t'he explicat abans comprendràs el perquè d'aquest cop a la taula.

I si no en copses ni fava del que pretenc dir-te és que jo tampoc hi tinc res a fer dins de la vostra organització.

Quinze minuts després va entrar de nou a la sala. Aquest és el dibuix?

Sí.

Ahm...d'acord...

Et dono quinze minuts més. Dibuixa't a tu mateixa ara.

Per fi comencem a parlar clar! Ens hem fet adults de cop! Ara ens hem tret les màscares! 

Vols que em dibuixi a mi!

Vols veure com em veig a mi mateixa!

Vols veure si m'estimo molt o m'odio més, oi?

Què no hi he adjuntat una fotografia al CV?. Li vaig respondre.

I vaig marxar abandonant el dibuix de l'home perfecte al damunt de la taula.