L'últim petó

No vinc a explicar-vos una historia trista. Simplement parlar-vos de l'últim petó. Que haig de reconèixer, em costa molt de donar.

Més ben dit.

M'ha costat adaptar-me a la manera anglosaxona de donar-lo.

Jo provinc d'una cultura en la que el fem de diverses maneres, no n'hi ha una d'estandarditzada. No tenim una manera prescrita per a acomiadar-nos amb afecte.

Aquí, en aquest país, sí que en tenen. Només una.

I m'hi va costar adaptar-m'hi, adaptar-lo als meus comiats. Saber donar-lo. No va ser fàcil.

Amb els amics, familiars de Catalunya i Espanya estic acostumada a 1ptó, besos, 1 petó, beso, petons, petonassos...besines i besotes. El muà i smuacks algún cop també hi cauen. Hi ha sempre diferents maneres carinyoses, creatives de demostrar simpatia, afecte dins del llenguatge sms, e.mails...Facebook.

X 

Una creu. Al darrera de cada sms. Aquí sempre hi ha una creu.

Sí, ja sé que no us descobreixo res de nou. No vaig per aquí. No és pas pedagogia de la creu el que vinc a escriure-us avui. 

Només vull dir-vos que em costa. Quan me l'escriuen i quan l'haig d'escriure. Simbòlicament per a mi una creu connota mal desig.

Et tinc creuat, no t'acostis a mi. T'odio.

És difícil. No me l'ha crec la creu, i l'haig d'escriure. I l'haig de llegir.

Personalment he adoptat una variant que només els amics i amigues que reben sms meus a Uk entenen. Jo m'acomiado amb un asterisc.

*

Per a mi simbolitza el dibuix que fan els llavis quan s'acosten a tu i et dic adéu.

Em fa sentir bé quan l'escric. I més sincera.