Em feia mal l'esquena. I vaig anar a visitar-me. Recordava que de petita ja m'havia passat el mateix. Deuria tenir uns 10 anys. Li vaig explicar al Doctor que el mal el notava al voltant de la zona dels ronyos i que s'estenia cap a l'esquena. Mala postura al dormir, has de canviar el coixí. Te n'has de comprar un de papallona. Li vam fer cas, a casa.
I mentre m'explorava la cintura arquejada les meves mans havien de tocar les puntes dels dits dels peus. I el meu cul, absolutament tibat, n'acompanyava la postura.
Fa dos anys em van tornar els dolors. I és perquè dorms sense coixí de papallona. Vaig pensar. Però tot i així, fes-t'ho mirar.
Vaig visitar-me amb el Dr. Keith, el meu metge de capçalera. És un home alt, d'uns 45 anys molt ben portats. Atractiu i cabells canosos. Anglès. Tímid. Sé que el meu accent d'estrangera el dispersa. És el que passa quan parles anglès amb accent català, que no en espanyol. Que els hi sobta.
Què puc fer per tu? Em va preguntar. Miri Doctor, és que em fa mal l'esquena, just aquí:
Em vaig aixecar de la cadira, em vaig posar d'esquena a ell i vaig tocar amb les mans els dits dels meus peus. El meu cul tibat a la seva cara amania el quadro.
Per uns segons es va crear el silenci. Ni ell parlava ni jo explicava.
Jo, com a bona pacient, donava més que per justificada la postura (si et fa mal l'esquena, a la zona dels ronyons, t'exploren de cul).
Come on, wait a minute. Em diu el Doctor.
Em giro. Està vermell. I li pregunto: què passa? Em respon que et pots posar recta si us plau. I li replico, perdoni però em fa mal l'esquena. I ens vam tornar a quedar en silenci.
Li vaig fer cas. Em va explorar. I la seva cara estava vermella.
Va ser una d'aquelles anècdotes que et passen a la vida en les quals quedes com una guarra d'una forma totalment involuntaria.
No comments:
Post a Comment