Fuck you very much

M'ho va ensenyar el meu amic Tom.

Un dia em va dir: si vols engegar a la merda a algú, d'una manera educada però amb la qual tu et quedis molt descansada i l'altre persona ni se'n adoni canvia  l'expressió "Thank you" per "Fuck You" cada cop que vingui a tomb.

Ho vaig voler posar en pràctica.

Això sí. Ho has de pronunciar molt ràpid. Va insistir en Peter. Vull dir en Tom.

I abans practica amb tu mateixa. Ja que ets immigrant i no ho controles bé tot això. 

M'hi vaig posar en la matèria. I com a Filòloga que sóc. Immigrant. Erudita. M'ho vaig prendre amb disciplina. 

Vaig descobrir que el secret estava en que fonèticament el fuck [fack] passés a ser [feck]. I en aprendre a estimar la paraula fuck per així projectar-hi dolçor en la pronuncia i restar-li agressivitat. Viure-la com si formés part de la meva vida.

Us ha de sortir més o menys això:

[feckyu]
 
Així. Amb veu petita.

Procureu acompanyar-ho amb un somriure. Està permès afegir-hi el very much al darrera si us sentiu insegurs. Us ajudarà a concloure l'oració amb discreció. I us sentireu poderosos.

Als més experimentats, però, als que ja en dominem l'invent se'ns permet exclamar l'expressió sense el very much al darrera perquè ja hem passat al nivell 2.

Així que timideses fòra! 

Quan vingueu ara pels Nadals i us passeu pel Harrods a gastar-vos els deutes no us oblideu de regalar feckyus very much a tort i a dret. 

I quan us cobrin quatre lliures per un bitllet senzill de metro, també!

I quan el conductor de l'autobús no us hi deixi entrar perquè no heu comprat el bitllet abans de pujar-hi, també! 

I quan algú us digui que has tornat més saludable (gras) del teu viatge a Londres, doncs també!