Cosa

Vaig anar a entregar el treball de recerca a la professora. M'hi havia estat tres setmanes ben bones davant de l'ordinador, rastrejant apunts i biblioteques. Fins i tot, un llibre prestat. De referència.

Quan el vaig tenir enllestit i un cop dissenyada la tapa i revisades les pàgines —que coincidissin amb l'índex— em vaig dirigir al seu despatx. A la quarta planta de Ronda Universitat.

Hi vaig pujar en ascensor, són nous i de portes hermètiques i van força lents. Però no tenia cap pressa. Es va aturar en el meu destí i em vaig dirigir a la zona dels despatxos. Vaig trucar a la porta per notificar la meva presencia. Ella va aixecar la vista i em va dir passa. La porta ja n'era d'oberta. 

La Maribel estava revisant totxos, com acostumava a fer. Sempre te la trobaves asseguda amb dos llibres enormes a la taula. Mentre semblava que comparava dades o noms jo crec que ho feia per preparar-se les classes massa bé. No volia que ningú la sorprengués amb preguntes malicioses. Com acostuma a dir la meva mare: els professors ja van passar pel galliner abans d'obtenir la Càtedra.

Hola vinc a entregar-te el treball. Se que és per demà i que de fet l'haviem de lliurar a classe però venia per si li podies fer una ullada prèvia. Per a que em diguessis si vaig bé.

Sempre em va agradar fer despatxos. Era una estudianta repel·lent. I no ho semblava. Jo queia bé a tothom.

I tant a veure què em portes? Hmmm...ella es llegia la tapa i, com tots els professors universitaris fan, se'n va anar directe a la Bibliografia passant abans per l'índex.

Aha...et va anar bé oi el llibre que et vaig deixar? Veig que el cites.

Si, de fet Maribel, m'he basat amb el teu suggeriment. Només.

Molt bé molt bé em va dir mentre ja havia abandonat la Bibliografia i estava fullejant el document complert.

Deixa-me'l per aquí i si t'haig de comentar quelcom t'ho passo per e.mail.

Perfecte, gràcies!

Un moment...escolta...no, no, això no pot ser. Què vol dir això d'aquí?

Cosa

Em va senyalar amb el llapis la paraula mentre hi escrivia al costat signes d'interrogació grossos.

Cosa????????

Ehm...avia'm...on? Vaig tartamudejar

Aquí.

Ella hi insistia. Aquesta vegada picant el llapis just a sobre de la paraula.

A-hm...doncs no ho sé ara Maribel...hauria de llegir el context.
 

Quina és la paraula prohibida a qualsevol escrit universitari o tesina doctoral?

Cosa, Maribel.

I què hi fa aquest terme aquí? Crec que us he explicat ja força vegades que una vegada el Rafael Argullol em va penalitzar perquè l'havia escrit a l'esborrany de la meva tesina. Crec que ha quedat prou clar que no puc acceptar aquest mot ni en un treball d'investigació ni en un examen.

D'acord. No ho faré més. El revisaré. Me l'enduc.

Si us plau. M'ha sorprès això de tu. Ets una alumna brillant. Adéu.

I com si d'un episodi d'Històries Imprevistes es tractés recordo perfectament com em va venir al cap la música de l'encapçalament d'aquesta sèrie britànica mentre la Maribel es tornava a posar les ulleres de curt.  

Vaig girar cua abandonant aquell temple del coneixement. Vaig optar per baixar per les escales i per odiar-la per sempre més.