La cubeta

No passa cada dia que cobres un xec quantiós. Hi escriuen aquelles xifres que et costen tan de guanyar i te l'entreguen amb professionalitat per a després regalar-te una mirada de recança.

Realment creuen que no n'hi havia per tant, però no tornarem a discutir el preu una altra vegada, oi?.

Vigili no n'esborroni la tinta si el doblega ja que encara està tendre. No pateixi que el tinc ben ventilat aquí agafat entre els meus dits. Tan bon punt estigui sec l'introduiré dins d'un sobre que anirà directe a la butxaca plana de la meva bossa de mà. I després, cap al Banc.

Bon dia vinc a ingressar un xec.

Què hi té compte amb nosaltres? Si que en tinc. Li dono el Passaport, a veure si em troba.

Perfecte. Si, ja l'he trobada. Entregui'm el xec si us plau.

Quan el podré cobrar? Sense comptar el cap de setmana vostè disposarà de la quantia el dimarts.

Haig de signar quelcom? No, ja està bé així. Passi-ho bé. El següent, si us plau.

Però no li vaig cedir el pas al següent. Vaig romandre aturada al mateix lloc on em trobava des del començament del diàleg.

Alguna cosa més, senyoreta?

Si, senyor. Que vostè no hi ha registrat pas res a l'ordinador. No m'ha imprès un miserable document, d'aquells que vostès els Bancs acostumen a generar. El "signi aquí i aquesta copia és per vostè senyoreta", doncs francament, l'he trobat a faltar.

No ens cal. Vostè és clienta nostra. Li ingressarem el xec al seu compte bancari. L'he desat a la cubeta.

Si

Si ja me n'he adonat que el meu xec de xifra desorbitada ha anat a parar a "la cubeta". És precisament per aquest motiu que no li he cedit el pas al següent client.

Què vol dir senyoreta, no l'entenc ara.

Doncs és molt simple senyor. Vostè ha dipositat el meu xec guanyat amb moltes suors a sobre d'una safata de plàstic sense registrar-ne l'entrada.

Ah, doncs si és això senyoreta no pateixi que està tot controlat. Els ingressem després, quan es rebaixa una mica la cua.

No, no està bé. De fet no ho està gens de bé.

Què es pensa? què només als Bancs hi ha "la cubeta"? Jo també hi tinc "la cubeta" al meu despatx! I sap que hi ha a "la cubeta"? Un desori. Paperassa. Malendreç. 

A vegades, fins i tot, qualsevol company de feina hi desa qualsevol document precisament perquè "la cubeta" del seu despatx està més desendreçada que la meva.

Si em poso a observar ara mateix "la cubeta" de la seva taula l'únic que hi veig són piles i piles de rebuts, xecs, pagarés, contractes i extractes.

És més. Al seu darrere vostè hi té una via de pas. Els seus companys van i vénen amunt i avall. Què passaria si algú li donés un cop a "la cubeta" i tot acabés en l'aire? Què li passaria al meu xec? I si el terra fos recent fregat? 

I si jo ara li caic tan malament que al girar cua, l'estripa?

Bé, senyora calmis. Això no pot passar, freguen per les nits i el següent client es comença a posar nerviós. Hauríem "d'anar aviant".
 

No, no em calmo. I me'n refot el següent client. 

Què passa, vostè que mira? 

La meva queixa l'està defensant a vostè també, a vostè...a vostè i a vostè! O és que no se n'han adonat mai que els Bancs i Caixes depositen tots els nostres documents de finestreta, importants i privats, a "la cubeta"?

En canvi, els nostres diners si que els introdueixen automàticament dins d'una caixa forta d'obertura retardada tan bon els hi entregues.

Faci el favor d'escriure, imprimir, registrar a l'ordinador o fins hi tot gravar aquesta conversa com a prova irrefutable de que jo un dia vaig entregar en mà, com si fóssim a l'edat de pedra, un xec.

D'acord. Ara mateix li registro el xec. Però em durà uns minuts.

Pau? Has estat tu qui ha regirat uns rebuts de Fecsa a la meva cubeta? No hi hauràs pas vist un xec?

Fills de puta!