Wednesday 7 December 2011

T'agrada?

Quant de poder tenim els que manem.

Se t'acosta el teu company d'equip i referint-se al nou subordinat recent contractat et pregunta mirant-te als ulls: t'agrada?

Si m'agrada? Si m'agrada el què?
  • Els seus acudits nerviosos per integrar-se dins de l'equip?
  • Les seves anècdotes tedioses sobre el seu cap de setmana avorrit?
  • La seva cara de patiment quan el qui ara em pregunta el pressiona davant de tothom?
  • La seva vida venuda a la nova organització?
  • Com vesteix?
  • Quina olor fa?
  • Si és macu?
  • Si fa bé la seva feina?

I de sobte, després d'aquesta pregunta, et trobes amb tant de poder que només et ve al cap la resposta correcte:

Sí, psicòpata d'oficina, m'agrada

Jo també vull

És bastant frustrant sentir la censura tant sovint i de tant a prop. Però encara ho és més queixar-te'n i que la resposta obtinguda ho sigui tot menys resolutiva.

Intentava veure aquest reportatge i no vaig poder. El missatge (ja temut) va venir a treure el nas:

Aquest vídeo no es pot visionar des de fora de l'Estat espanyol

Me'n vaig anar directe al Servei d'Atenció a l'Audiència i els hi vaig escriure una carta breu:

Hola, per què no es pot visionar aquest reportatge des de l'estranger?

Gràcies

I vaig rebre resposta:

Benvolguda amiga:

És per una qüestió de drets internacionals de les imatges. Però ben aviat farem la versió perquè es pugui veure a tot arreu.

Cordialment,

Servei d'Atenció a l'Audiència

Per tal de millorar dia a a dia aquest servei, li agrairem que faci una valoració de l'atenció rebuda:

Bé, amics i amigues. No vaig entendre un borrall de la resposta:

"aviat farem la versió perquè es pugui veure a tot arreu"

Quina versió? 

Avui set de desembre, una setmana després, ja és pot visionar. I jo em pregunto, no hagués estat una resposta més coherent simplement escriure:

"aviat es podrà veure a tot arreu"

?

I, en el cas que la "nova versió" estigui retallada o modificada, per què no ho heu especificat al peu del vídeo tal i com heu fet amb l'avís de que el mateix no es podia visionar? 

Conclusió: El vídeo que hi ha avui disponible és 100% fidedigne a la versió original emesa el vint-i-set de novembre de 2011. 

Doncs bé amics i amigues. Aquesta reflexió tant rumiada els hi acabo d'enviar per tal de respondre a la cordial invitació:

Per tal de millorar dia a a dia aquest servei, li agrairem que faci una valoració de l'atenció rebuda. 

A veure què em responen.

Tuesday 6 December 2011

Miopia

Un estudi que m'acabo d'inventar defensa que els miops aprenen abans una llengua estrangera.

L'estudi revela que tot aquell qui de jove va arriscar la seva salut ocular sense posar-se les ulleres quan tocava, d'adult ha desenvolupat un sisè sentit que li permet anar pel món fardant de ser poliglota.

Jo, conilla alfa d'aquest estudi, confesso que a la discoteca de torn prescindia de les ulleres i que inclús vaig arribar a pactar un canvi de posicions amb el repel·lent de la classe (aquell que ara al Twitter es defineix com a geek): et canvio el meu lloc al galliner i en el que "et sentiràs com a un més de nosaltres" pel teu seient a primera fila.

Dit i fet. En @guillemxt em va cedir el lloc a canvi de llaminadures.

Un cop asseguda a ben davant encara havia de fer esforços sublims per a desxifrar el llenguatge corporal de la professora i lligar-lo amb l'acústica. 

La lectura del guix a la pissarra el solucionava axinant lleugerament els ulls. Efecte que generava una mirada que denotava més interès per la lliçó del que realment em suscitava.

Havent assolit dos cursos de BUP sense ulleres per fer-me la bonica (perquè llavors les lentilles o eren molt cares o et feien molta por) vaig desenvolupar el mestratge en l'art de la interpretació. Del que fos.


ombra humana esborronada - veu - missatge


L'ombra esborronada et senyala quelcom - la veu n'interpreta l'objecte senyalat - el missatge l'has de construir tu. 

Vegem-ne alguns exemples amb els quals el-miop-sense-ulleres  es topa constantment:

L'ombra humana esborronada formula:

Mira com duc els cabells avui

Aquí has d'afinar l'oïda i interpretar-ne la informació extraordinària que la veu et proporciona indirectament: 

a) hahahà mira com duc els cabells avui. 

No hi veus res excepte una massa deforme fosca sobre un cap de rostre sense ulls. Però la protagonista ha fet hahahà.

Resposta del miop: hahahà

Resposta de l'ombra esborronada: hahahà 


b) Pf, mira com duc els cabells avui. 

No hi veus res excepte una massa deforme fosca sobre un cap de rostre sense ulls. Però la protagonista ha fet Pf, segur que els duu bruts i aixafats perquè la miopia també et fa desenvolupar l'olfacte i fins a tu t'arriba la flaire de llençol. Avui no s'ha dutxat.

Resposta del miop: bé. No se't nota gaire no pateixis.

Resposta de l'ombra esborronada: Pf, merci. 


c) Mira com duc els cabells avui. (veu superba)

No hi veus res excepte una massa deforme fosca sobre un cap de rostre sense ulls. Però la protagonista avui s'ho té molt cregut i et vol fer dentetes perquè la seva melena brilla més que la teva.

Resposta del miop: Sí, estàs guapíssima

Resposta de l'ombra esborronada: Oi que sí?

Fins aquí un exemple humil i real viscut en temps d'adolescència que em va ajudar a afinar-me en l'art de la interpretació.

Un cop en terres estrangeres i assumint que les EOI, Acadèmies d'Idiomes varies o el super examen que ningú va aprovar a la Sele no et serveixen per a res, aprens que ets un miop lingüístic durant les 24 hores del dia, almenys durant el primer any. Després ja fardes. Però abans ets un cuc.

Immigrant

L'única manera de sobreviure en un país on ningú s'avergonyeix de parlar l'idioma oficial és furgar en la teva maleta experimental: 

Ui, però si jo era un as en l'art de la interpretació miop!

Llavors és quan tornes a interpretar els tons de la veu, aquesta vegada avantatjats per un parell de lentilles als ulls que et permeten llegir el llenguatge gesticular amb soltesa.

L'efecte miop et permet aprendre vocabulari i expressions de la terra amb una velocitat magistral. També hi fa molt el respecte que tinguis per la llengua d'acollida i el teu interès en voler-te integrar.

Al cap de quatre anys d'exili, les vegades que tornes a Catalunya per visitar amics i familiars l'últim que et ve de gust és entomar que els demés no facin l'esforç miop d'interpretar la llengua pròpia de Catalunya.

I que si demano un cafè amb llet no vull que em serveixin un café con leche. 


BIBLIOGRAFIA: 

Article 34 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya 2006. 

Drets lingüístics dels consumidors i usuaris:

Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.

Monday 5 December 2011

Llença-ho a la paperera

Fes-ho, sense por!

Decisió presa - Decisió executada

Què és això de preguntar-me si n'estic convençuda d'enviar l'objecte a la brossa?

Què no l'he presa jo la decisió a través del meu ordinador?

 I el sistema, segur que el vol reiniciar?

Miri. Jo no en sóc d'antissistema. A mi el sistema em convenç. I jo ho reconec públicament.

Prefereixo el sistema artificiós al sistema naturalment humà.

Però sí, el vull reiniciar.

M'irrita superlativament que el meu ordinador em qüestioni.

O bé, Oh! I tens un nou amic al Facebook, li vols escriure quelcom al seu mur?

Doncs no. Li escriuré un privat. Si no et molesta.

I així vivim, acostumats a rebre i respondre qüestions i respostes idiotitzants i idiotitzades.

Friday 2 December 2011

Filthy Pounds

Hahahahà!

Li acaba de fer la lliura esterlina a l'euro. 

Què et fa riure tant, veïna?

Doncs que mentre tu agonitzes jo m'he comprat roba nova.

Mira. Mira.

I el bitllet de cinquanta lliures. Nou. Fresc i polit. Va donar un gir al voltant de si mateix.

Ja ho veig ja que véns tota formosa i amb un nou to.

Sí senyor euro sí. M'han tret de sobre aquell vermellot ja descolorit i m'han vestit de roig magenta. Oi que faig goig?

Molt. Molt.

I és que amics. Des del dos de Novembre el nou bitllet de cinquanta lliures ja circula de mà en mà i és el gran reclam als caixers automàtics.

A part del nou color, el bitllet ret homenatge a dues figures clau del període de la Revolució Industrial: James Watt, impulsor del desenvolupament comercial de la màquina de vapor. I Matthew Boulton, el soci banquer que va finançar el projecte.

I el bitllet de 50 lliures esterlines va girar cua deixant a l'euro força deprimidot perquè a ell ningú li compra roba nova, ans al contrari, es plantegen deixar-lo en pilota picada.

filthy fifty pounds!

Li va cridar ell de lluny, amb gelosia.

Thursday 1 December 2011

Porcografia

Martí, ets un porc!

Vam cridar totes a l'hora. Amb la cara vermella. I és que en Martí ens acabava de desplegar la pàgina central d'una revista de mal nom.

Teníem 12 anys. I en Martí també.

Estàvem de colònies. A Can Lluch. Encara ho recordo. Al Bages.
En Martí ens va començar a perseguir. Totes corríem esperitades. Sabíem a què venia. Hi duia quelcom entre les mans. 

Anna, Teresa...que ve en Martí!

Va cridar la Lluïsa mentre ella ja corria des de feia un minut.

L'Anna, la Teresa i jo vam abandonar les gomes de saltar al terra i vam començar a córrer. Un altre cop ens assetjava en Martí amb imatges porques.

Sempre acabava per a arreplegar-ne a alguna de nosaltres, llavors ens agafava del braç i amb un somriure odiós ens obria la revista justament per la plana del mig.

Martí, ets un porc! Ens tocava respondre.

Aleshores el següent pas era arrencar a córrer de nou.

En Martí ja no ens perseguia més. La seva ment prematurament pertorbada es saciava, crec jo, de l'improperi vingut per llavis femenins:

Ets un porc

L'endemà al matí te'l trobaves a l'esmorzar, ell assegut a la taula dels nens. Nosaltres, a la de les nenes. I ens mirava des de lluny i ja sabies què hi duia a sobre la falda.

Aquell matí em van deixar un feix de documents per llegir. M'hi vaig estar una estona llarga. En Robert havia substituït unes imatges triades per mi per unes d'altres. Sense consultar-m'ho. Sense consultar-m'ho!

El Consell les hi va donar per bones i li van donar el vist-i-plau. Les seves eren més comercials. Les meves ni les havien vist! Quan em vaig proposar desxifrar l'entrellat públicament ja era massa tard. El projecte ja estava aprovat. I en començàvem un de nou.

I llavors em va venir al cap en Martí, el de la porcografia.

I vaig pensar que en Robert en necessitava una bona dosi aquell dia.

Me'n vaig anar al seu despatx, li vaig ensenyar els documents aprovats just per la pàgina de les seves imatges i li vaig lliurar amb la boca ben grossa un

Robert, ets un porc!

I es va inflar, el molt porc, com una mala cosa.

Wednesday 30 November 2011

Cleopatra

Una de les meves aficions és anar a Museus. Us ho confesso a vosaltres i no a la infeliç de l'altre dia.
 
Que siguin gratuïts. I anar-hi entre setmana, abans de que tanquin. És la millor hora.  

Ahir vaig anar a veure a la Cleopatra i li vaig fer una foto. És aquesta:


Hi vaig arribar a prop de les quatre. Tancaven a dos quarts de sis. Disposava d'una hora i escaig. La millor hora del món dins del millor dia del món: el Museu buit de turistes i sense estudiants asseguts al terra dibuixant esbossos. Gaudir d'aquelles mòmies en silenci. Això s'hauria de cobrar, tot i no tenir preu.

Guaiteu quines sales buides. Totes per mi o algun que altre gat inofensiu:

 

us arriba el silenci?


 
Guaiteu quines escalinates. Totes buides. Totes per mi:
 
 



Guaiteu quanta bellesa ininterrompuda per sorolls i olors molestos:

 
 
 
 
 


Guaiteu ara el cap de la Cleopatra de ben a prop. Guaiteu quin regal us faig! Cliqueu la imatge. Amplieu-la. Bellesa absoluta!


Però no em tingueu enveja, amics. Que ja sé que tanta riquesa cultural acumulada us emmetzina els sentits. 

El Museu d'Arqueologia de Catalunya (a Barcelona) és igual de gratuït i està igual de buit entre setmana. Malauradament els caps de setmana també. 

I el Museu d'Història de Catalunya, a Palau de Mar (Barcelona) és el millor racó per a passar-hi un dia amb les criatures. És didàctic i està molt ben parit. També és gratuït.

I a tu, turista. Si encara no t'has ni dignat a trepitjar els Museus que parlen de la teva història com és que perds el cul per visitar el British a les dotze del migdia, sortejant estudiants llençats pel terra, fer quatre fotos que te la pelen i ratllar-te al cap de 30 minuts? 

A els qui us interessi de debò passar-hi una bona estona jo us proposo un canvi d'agenda: els Museus per la tarda, abans de que tanquin. I la resta pel matí. A més, aprofitareu millor la llum del dia. I gaudireu de la bellesa i del silenci.

Monday 28 November 2011

Dibuixa una persona

Em va proposar la noia que m'acabava d'entrevistar. I va col·locar paper i llapis sobre la taula.

Entrevista de feina. Fa molts anys. Em truquen perquè el meu currículum, d'entrada, els hi agrada. Arribo puntual. Correcte. Ja pots passar, em diu.

Hola benvinguda, primer de tot, gràcies per venir. T'hem trucat per que ens vas enviar el teu currículum fa un mes i tenim una vacant que s'ajusta força al teu perfil. Explica'm una mica la teva trajectòria.

L'entrevistadora té el meu CV al davant. Punteja amb bolígraf vermell cada cop que salto d'una dada a l'altra. De moment, la meva oratòria s'ajusta al que hi ha escrit al paper.

Molt bé. Continua si us plau.

Ja està.

I aficions? Veig que no en cites cap.

No

Quines són les teves aficions, doncs?

Aficions?

Sí. Exactament. A què dediques el temps lliure.

Llegir. Escoltar música. Anar al cinema. Socialitzar-me.

Perfecte, ja ho he apuntat.

Perfecte. Vaig pensar jo. 

Tinc un temps lliure d'allò més original. Si dediqués el meu esbarjo a practicar el tir al colomí no t'ho diria. Tampoc si fes de Cheerleader per al Barça. Suposo que és això, oi? Vols saber-ne més de mi.  

"A què dedico el temps lliure"

El meu temps "lliure - no esclavitzat" deus voler dir. Doncs és meu. Privat. I a tu, precisament a tu, no t'importa.

I el teu? en què l'ocupes? Perquè si entrem en l'àmbit privat jo també vull saber si la que m'entrevista també dispara als colomins. I a quina Comarca.

Bé, la vacant que tenim per cobrir actualment...

M'explica de què va la feina que ofereixen

Pots fer el favor de dir-me quant pagueu, d'entrada, pels meus serveis professionals? No et facis de pregar ni deixis la dada pel final. O per a la tercera entrevista. Això es diu des del començament. 

Llei de l'oferta i de la demanda

I tampoc em preguntis "en quant em moc" actualment. Perquè tampoc t'importa.

D'acord, doncs ara que ja saps en què es basa l'oferta passarem a la segona part de l'entrevista. (Bé, encara no m'has dit quant en pagueu)

Test Psicotècnic

Llavors és quan em va posar aquell exercici dels formatgets i dels quadrats. I el dels Tetris. I el dels decimals. I el de les equacions. I el de si A és B i C és H per què A és C i H és B?

I el dels dibuixos

En aquests moments ja m'ha posat el paper a la taula. I un llapis al costat del full.

Dibuixa una persona. Tens 15 minuts. Et deixo sola altre cop. Ara torno.

Vaig dibuixar un home amb vestit jaqueta i corbata. Ulleres. Molt atractiu. Amb maletí. 

No penso dibuixar-m'hi a mi mateixa, no hi penso entrar en el teu guió. Si ets prou intel·ligent i has entès el més mínim del que t'he explicat abans comprendràs el perquè d'aquest cop a la taula.

I si no en copses ni fava del que pretenc dir-te és que jo tampoc hi tinc res a fer dins de la vostra organització.

Quinze minuts després va entrar de nou a la sala. Aquest és el dibuix?

Sí.

Ahm...d'acord...

Et dono quinze minuts més. Dibuixa't a tu mateixa ara.

Per fi comencem a parlar clar! Ens hem fet adults de cop! Ara ens hem tret les màscares! 

Vols que em dibuixi a mi!

Vols veure com em veig a mi mateixa!

Vols veure si m'estimo molt o m'odio més, oi?

Què no hi he adjuntat una fotografia al CV?. Li vaig respondre.

I vaig marxar abandonant el dibuix de l'home perfecte al damunt de la taula.

Saturday 26 November 2011

Agafa els trastets i fot el camp

Sempre m'ha agradat l'expressió: agafa els trastets i fot el camp. 

trastets

És irònica. Et ridiculitza.

Vegem-ne alguns exemples traduïts per mi a altres idiomes:

Take your stuff and fuck off, Coge tus bártulos y pírate, Arruma a tua merda e vai cagar.

Anglès, Castellà, Portuguès 

Fixem-nos-hi: en cap dels 3 exemples anteriors la paraula trastets obté el grau de ridiculització que l'idioma català us ofereix.

stuff-bártulos-merda

Tots ells són més aviat de caire despectiu. Però no us fan sentir petits. 

El català, per tant, és un idioma que us aporta un grau més en l'escala de les ridiculitzacions.

Vegem què n'opina Google Translator, aquell mecanisme de defensa que feu servir molts per a traduïr els vostres blocs:

L'expressió del català als idiomes anteriors ens la presenta de la següent manera:
agafa els trastets i fot el camp
 trastets and take the field fot
 coge sus bártulos y lárgate
 trastets e tomar as fot campo

L'expressió de l'anglès als altres idiomes ens dóna com a resultats: 
take your stuff and fuck off 
pren les teves coses i ves a la merda
toma tus cosas y vete a la mierda
levar suas coisas e vá se foder


Google Translator defensa que l'expressió del castellà als altres idiomes donaria les següents propostes:
coge tus bártulos y pírate 
 agafa les teves coses i pirate
pegue seu equipamento e pirata
 grab your gear and pirate 

I del portuguès n'obtindríem:
Arruma a tua merda e vaig cagar
Tidy your shit and shit Vaiges
 Arruma una tua merda i vaig cagar (català)
 Arruma una tua merda e vaig cagar (castellà) 

Com hem pogut comprovar tots junts, en aquest exercici de primer de carrera, és que Google Translator encara no sap copsar l'ironia que la riquesa del nostre idioma ens reserva.

I, a la vegada, hem après noves i enriquidores expressions per a adornar les traduccions dels nostres blocs:
  
take the field fot, shit Vaiges, tomar as fot campo, pirata, o coge sus bártulos (no pas els teus).

Conclusió: en Google Translator us encoratja a furtar.

Friday 25 November 2011

Café para todos

Són les petites vivències les que li donen sentit a la teva existència. Com per exemple, gaudir d'un bon esmorzar:

01 Nov 11    CAFFE NERO CD 0627 DEB 2.50
02 Nov 11    CAFFE NERO CD
0627 DEB 6.45
03 Nov 11    EAT LTD CD
0627 DEB 7.69
03 Nov 11    EAT LTD CD
0627 DEB  5.34
04 Nov 11    COSTA COFFEE CD
0627 DEB 3.60
07 Nov 11    STARBUCKS CD 0627  DEB   3.50
08 Nov 11    CAFFE NERO CD 0627 DEB 2.50
18 Nov 11    EAT LTD CD 0627 DEB 3.35
24 Nov 11    PRET A MANGER CD
0627  DEB 2.99
21 Nov 11    STARBUCKS CD
0627  DEB   2.50
21 Nov 11    COSTA COFFEE CD
0627  DEB  2.00

Si n'analitzem els resultats, comprovarem que del 8 de Novembre al 18 no vaig consumir l'esmorzar a fora. I, si ho vaig fer vaig pagar en efectiu.

I és que amics i amigues, el que per a vosaltres és una oficina de la Caixa a cada cantonada, per nosaltres és un establiment de "cafès ràpids" cada 5 minuts. I la carn (i la butxaca) són dèbils.

Sí. És una copia dels meus extractes bancaris (només dels esmorzars, és clar). 

Confio en la vostra discreció

Thursday 24 November 2011

I am not happy

Una frase difícil, oi?

Doncs encara ho és més si us la pronuncia una persona anglesa dins de l'entorn laboral.

Et citaran al despatx. Abans t'hauran trucat a la teva extensió i, d'una manera molt educada, et demanaran que t'hi passis un moment.

Hi aniràs.

El primer que et preguntaran How are you today? Yes, everything is fine, thank you. 

Good, et replicaran

Començaran a posar papers al damunt de la taula. T'ensenyaran les pifiades que has fet i un cop les hagis assumit com a pròpies et miraran als ulls i et pronunciaran la frase fatídica

I am not happy

I a tu et toca posar-te a tremolar.

Quan un anglès et diu I am not happy i té la gosadia d'aguantar-te la gèlida mirada mentre ho pronuncia és que has begut una tina sencera d'oli.

Llavors a tu et toca respondre amb un acollonit I am sorry, Sir.

Així. Funciona així.

Qualsevol altre resposta o rèplica es pot considerar una falta lleu.

Agafa la paperassa, torna a la teva taula i calla.

I com que tot és un ying i un yang, també existeix la frase antagònica.

Et citaran al despatx. Abans t'hauran trucat a la teva extensió i, d'una manera molt educada, et demanaran que t'hi passis un moment.

Hi aniràs.

El primer que et preguntaran How are you today? Yes, everything is fine, thank you. 

Good, et replicaran

Començaran a posar papers al damunt de la taula. T'ensenyaran els resultats brillants que has generat i amb la mateixa gèlida mirada et regalaran un
Well done

Llavors a tu et toca respondre amb un acollonit Thank you, Sir.

Així. Funciona així.

Qualsevol altre resposta o rèplica es pot considerar manca de professionalitat.

Agafa la paperassa, torna a la teva taula i calla.

Monday 21 November 2011

Fuck you very much

M'ho va ensenyar el meu amic Tom.

Un dia em va dir: si vols engegar a la merda a algú, d'una manera educada però amb la qual tu et quedis molt descansada i l'altre persona ni se'n adoni canvia  l'expressió "Thank you" per "Fuck You" cada cop que vingui a tomb.

Ho vaig voler posar en pràctica.

Això sí. Ho has de pronunciar molt ràpid. Va insistir en Peter. Vull dir en Tom.

I abans practica amb tu mateixa. Ja que ets immigrant i no ho controles bé tot això. 

M'hi vaig posar en la matèria. I com a Filòloga que sóc. Immigrant. Erudita. M'ho vaig prendre amb disciplina. 

Vaig descobrir que el secret estava en que fonèticament el fuck [fack] passés a ser [feck]. I en aprendre a estimar la paraula fuck per així projectar-hi dolçor en la pronuncia i restar-li agressivitat. Viure-la com si formés part de la meva vida.

Us ha de sortir més o menys això:

[feckyu]
 
Així. Amb veu petita.

Procureu acompanyar-ho amb un somriure. Està permès afegir-hi el very much al darrera si us sentiu insegurs. Us ajudarà a concloure l'oració amb discreció. I us sentireu poderosos.

Als més experimentats, però, als que ja en dominem l'invent se'ns permet exclamar l'expressió sense el very much al darrera perquè ja hem passat al nivell 2.

Així que timideses fòra! 

Quan vingueu ara pels Nadals i us passeu pel Harrods a gastar-vos els deutes no us oblideu de regalar feckyus very much a tort i a dret. 

I quan us cobrin quatre lliures per un bitllet senzill de metro, també!

I quan el conductor de l'autobús no us hi deixi entrar perquè no heu comprat el bitllet abans de pujar-hi, també! 

I quan algú us digui que has tornat més saludable (gras) del teu viatge a Londres, doncs també!

La noia de l'autobús

Tots l'hem llegit alguna vegada. És una història que parla d'un noi que s'enamora d'una noia que va en autobús. Aquest post corre per un bloc o altre. I no és una anècdota particular concreta. Us parlo de la temàtica. Jo també m'hi vaig fixar en una noia dins de l'autobús. 

Jo estava asseguda al seient del davant, a la planta baixa. Just darrera del conductor. Les bosses de l'última compra del dia, la del sopar improvisat, m'entorpien la comoditat dels peus. No reposaven bé al terra, quelcom se'ls clavava als voltants. El cartró de la llet, suposo.

Però almenys jo ja tenia el meu lloc. A primera fila. No fos cas que més enllà no en trobés cap de disponible. 

El conductor va tancar les portes.

I justament en el moment que es disposava a arrencar una noia va començar a picar a la porta. Implorant-li que l'hi obrís.

Em vaig quedar observant l'escena. El conductor no les va obrir i va continuar conduint.

Per dins vaig sentir una espècie d'empatia llunyana. No molta ni tampoc molt intensa però si una mica. Em vaig veure reflectida en les vegades que he estat jo la que s'ha quedat amb un pam de nassos davant de l'autobús. Però vaig pensar: ara et toca a tu. I ara em toca a mi veure-ho.

Uns cinquanta segons després que l'autobús hagués arrancat el seu camí vaig veure que la noia hi corria al seu costat. Aquesta és capaç de fer-se tot el camí a pèl fins a la pròxima parada.


Ella esbufegava, el rostre vermell. No corria pas, però caminava de pressa.

Llavors vaig pensar: potser són els únics minuts d'aquest dia estressant que he tingut en els que estic realment gaudint. 

No pel plaer de veure-la patint sinó perquè aquella escena em permetia plantejar-me el següent: 

Aquesta noia pretén pujar al mateix autobús que abans li ha tancat les portes a la cara. La fita és ben difícil ja que hi ha una distància considerable entre ambdues parades i la noia juga amb un clar desavantatge respecte al vehicle.

Un parell de semàfors li donen temps al seu favor. Ho duu amb competitivitat, es reserva l'spring final per quan l'autobús estigui a pocs metres de la parada.

Vaig trobar a faltar les crispetes. Quin plaer visual!

I em vaig apostar: si aconsegueix el seu objectiu hauré après que allò que ara em fa tanta mandra continuar només requereix de perseverància.

Però si al final tornés a perdre l'autobús ho deixaré córrer.

Jo l'animava per dins: vinga, continua. No defalleixis.

Que quan aquest tio t'obri les portes li puguis regalar una mirada de triomf personal. I de pas, que jo pugui assolir el meu objectiu també!

Aquella noia em tenia a les seves mans

I ho va aconseguir. Va pujar. Tota suada, esgotada. I li va regalar al conductor aquella mirada que jo li regalaré al assumpte que m'atabala quan per fi l'aconsegueixi.

Quan vaig baixar a la meva parada em vaig girar. Ella estava asseguda i li vaig somriure. Es va quedar sobtada.

Encara es deuria pensar que m'agradava.

Saturday 19 November 2011

L'últim petó

No vinc a explicar-vos una historia trista. Simplement parlar-vos de l'últim petó. Que haig de reconèixer, em costa molt de donar.

Més ben dit.

M'ha costat adaptar-me a la manera anglosaxona de donar-lo.

Jo provinc d'una cultura en la que el fem de diverses maneres, no n'hi ha una d'estandarditzada. No tenim una manera prescrita per a acomiadar-nos amb afecte.

Aquí, en aquest país, sí que en tenen. Només una.

I m'hi va costar adaptar-m'hi, adaptar-lo als meus comiats. Saber donar-lo. No va ser fàcil.

Amb els amics, familiars de Catalunya i Espanya estic acostumada a 1ptó, besos, 1 petó, beso, petons, petonassos...besines i besotes. El muà i smuacks algún cop també hi cauen. Hi ha sempre diferents maneres carinyoses, creatives de demostrar simpatia, afecte dins del llenguatge sms, e.mails...Facebook.



X 

Una creu. Al darrera de cada sms. Aquí sempre hi ha una creu.


Sí, ja sé que no us descobreixo res de nou. No vaig per aquí. No és pas pedagogia de la creu el que vinc a escriure-us avui. 

Només vull dir-vos que em costa. Quan me l'escriuen i quan l'haig d'escriure. Simbòlicament per a mi una creu connota mal desig.

Et tinc creuat, no t'acostis a mi. T'odio.

És difícil. No me l'ha crec la creu, i l'haig d'escriure. I l'haig de llegir.

Personalment he adoptat una variant que només els amics i amigues que reben sms meus a Uk entenen. Jo m'acomiado amb un asterisc.
*

Per a mi simbolitza el dibuix que fan els llavis quan s'acosten a tu i et dic adéu.

Em fa sentir bé quan l'escric. I més sincera.

Wednesday 16 November 2011

Això no ens durà a enlloc

Quants dies de vida útil, ferma, productiva li resten a un adult d'entre trenta i quaranta anys? Quants anys de rapidesa mental, reflexes àgils, salut, ironia i sentit de l'humor àcid i actualitzat li queda a aquest ésser humà que mai ha sabut ben bé que se li havia encomanat  en aquest planeta?

La vida útil 

Què ens fa ésser útils i què no ens ho fa? Útils per a qui, per a què?

I si la vida útil de debò s'inicia als 70, 80 anys?

És aquell període de la vida en el que tot el que fem sempre ens du a alguna cosa. Són aquells anys en els que tot es converteix en un afegitó. Durant els quals agraeixes cada minut que has compartit amb aquella persona i, en sobre, li dones les gràcies per a tot allò que has après amb ella. Li agraeixes tot el que t'ha donat.

I a més, a quants avis i avies els hi heu sentit dir alguna vegada amb més freqüència que a una persona jove la següent expressió: Això no ens durà a enlloc.

Tot és productiu. Tot suma. Tot és vida útil. Tot havia-de-ser. Acabi bé o malament.

Jo també t'he dedicat un post.