T'agrada?

Quant de poder tenim els que manem.

Se t'acosta el teu company d'equip i referint-se al nou subordinat recent contractat et pregunta mirant-te als ulls: t'agrada?

Si m'agrada? Si m'agrada el què?

• Els seus acudits nerviosos per integrar-se dins de l'equip?
• Les seves anècdotes tedioses sobre el seu cap de setmana avorrit?
• La seva cara de patiment quan el qui ara em pregunta el pressiona davant de tothom?
• La seva vida venuda a la nova organització?
• Com vesteix?
• Quina olor fa?
• Si és macu?
• Si fa bé la seva feina?

I de sobte, després d'aquesta pregunta, et trobes amb tant de poder que només et ve al cap la resposta correcte:

Sí, psicòpata d'oficina, m'agrada

Jo també vull

És bastant frustrant sentir la censura tant sovint i de tant a prop. Però encara ho és més queixar-te'n i que la resposta obtinguda ho sigui tot menys resolutiva.

Intentava veure aquest reportatge i no vaig poder. El missatge (ja temut) va venir a treure el nas:

Aquest vídeo no es pot visionar des de fora de l'Estat espanyol

Me'n vaig anar directe al Servei d'Atenció a l'Audiència i els hi vaig escriure una carta breu:

Hola, per què no es pot visionar aquest reportatge des de l'estranger?

Gràcies

I vaig rebre resposta:

Benvolguda amiga:

És per una qüestió de drets internacionals de les imatges. Però ben aviat farem la versió perquè es pugui veure a tot arreu.

Cordialment,

Servei d'Atenció a l'Audiència

Per tal de millorar dia a a dia aquest servei, li agrairem que faci una valoració de l'atenció rebuda:

Bé, amics i amigues. No vaig entendre un borrall de la resposta:

"aviat farem la versió perquè es pugui veure a tot arreu"

Quina versió? 

Avui set de desembre, una setmana després, ja és pot visionar. I jo em pregunto, no hagués estat una resposta més coherent simplement escriure:

"aviat es podrà veure a tot arreu"

?

I, en el cas que la "nova versió" estigui retallada o modificada, per què no ho heu especificat al peu del vídeo tal i com heu fet amb l'avís de que el mateix no es podia visionar? 

Conclusió: El vídeo que hi ha avui disponible és 100% fidedigne a la versió original emesa el vint-i-set de novembre de 2011. 

Doncs bé amics i amigues. Aquesta reflexió tant rumiada els hi acabo d'enviar per tal de respondre a la cordial invitació:

Per tal de millorar dia a a dia aquest servei, li agrairem que faci una valoració de l'atenció rebuda. 

A veure què em responen.

Miopia

Un estudi que m'acabo d'inventar defensa que els miops aprenen abans una llengua estrangera.

L'estudi revela que tot aquell qui de jove va arriscar la seva salut ocular sense posar-se les ulleres quan tocava, d'adult ha desenvolupat un sisè sentit que li permet anar pel món fardant de ser poliglota.

Jo, conilla alfa d'aquest estudi, confesso que a la discoteca de torn prescindia de les ulleres i que inclús vaig arribar a pactar un canvi de posicions amb el repel·lent de la classe (aquell que ara al Twitter es defineix com a geek): et canvio el meu lloc al galliner i en el que "et sentiràs com a un més de nosaltres" pel teu seient a primera fila.

Dit i fet. En @guillemxt em va cedir el lloc a canvi de llaminadures.

Un cop asseguda a ben davant encara havia de fer esforços sublims per a desxifrar el llenguatge corporal de la professora i lligar-lo amb l'acústica. 

La lectura del guix a la pissarra el solucionava axinant lleugerament els ulls. Efecte que generava una mirada que denotava més interès per la lliçó del que realment em suscitava.

Havent assolit dos cursos de BUP sense ulleres per fer-me la bonica (perquè llavors les lentilles o eren molt cares o et feien molta por) vaig desenvolupar el mestratge en l'art de la interpretació. Del que fos.

ombra humana esborronada - veu - missatge

L'ombra esborronada et senyala quelcom - la veu n'interpreta l'objecte senyalat - el missatge l'has de construir tu. 

Vegem-ne alguns exemples amb els quals el-miop-sense-ulleres  es topa constantment:

L'ombra humana esborronada formula:

Mira com duc els cabells avui

Aquí has d'afinar l'oïda i interpretar-ne la informació extraordinària que la veu et proporciona indirectament: 

a) hahahà mira com duc els cabells avui. 

No hi veus res excepte una massa deforme fosca sobre un cap de rostre sense ulls. Però la protagonista ha fet hahahà.

Resposta del miop: hahahà

Resposta de l'ombra esborronada: hahahà 


b) Pf, mira com duc els cabells avui. 

No hi veus res excepte una massa deforme fosca sobre un cap de rostre sense ulls. Però la protagonista ha fet Pf, segur que els duu bruts i aixafats perquè la miopia també et fa desenvolupar l'olfacte i fins a tu t'arriba la flaire de llençol. Avui no s'ha dutxat.

Resposta del miop: bé. No se't nota gaire no pateixis.

Resposta de l'ombra esborronada: Pf, merci. 


c) Mira com duc els cabells avui. (veu superba)

No hi veus res excepte una massa deforme fosca sobre un cap de rostre sense ulls. Però la protagonista avui s'ho té molt cregut i et vol fer dentetes perquè la seva melena brilla més que la teva.

Resposta del miop: Sí, estàs guapíssima

Resposta de l'ombra esborronada: Oi que sí?

Fins aquí un exemple humil i real viscut en temps d'adolescència que em va ajudar a afinar-me en l'art de la interpretació.

Un cop en terres estrangeres i assumint que les EOI, Acadèmies d'Idiomes varies o el super examen que ningú va aprovar a la Sele no et serveixen per a res, aprens que ets un miop lingüístic durant les 24 hores del dia, almenys durant el primer any. Després ja fardes. Però abans ets un cuc.

Immigrant

L'única manera de sobreviure en un país on ningú s'avergonyeix de parlar l'idioma oficial és furgar en la teva maleta experimental: 

Ui, però si jo era un as en l'art de la interpretació miop!

Llavors és quan tornes a interpretar els tons de la veu, aquesta vegada avantatjats per un parell de lentilles als ulls que et permeten llegir el llenguatge gesticular amb soltesa.

L'efecte miop et permet aprendre vocabulari i expressions de la terra amb una velocitat magistral. També hi fa molt el respecte que tinguis per la llengua d'acollida i el teu interès en voler-te integrar.

Al cap de quatre anys d'exili, les vegades que tornes a Catalunya per visitar amics i familiars l'últim que et ve de gust és entomar que els demés no facin l'esforç miop d'interpretar la llengua pròpia de Catalunya.

I que si demano un cafè amb llet no vull que em serveixin un café con leche. 


BIBLIOGRAFIA: 

Article 34 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya 2006. 

Drets lingüístics dels consumidors i usuaris:

Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.

Llença-ho a la paperera

Fes-ho, sense por!

Decisió presa - Decisió executada

Què és això de preguntar-me si n'estic convençuda d'enviar l'objecte a la brossa?

Què no l'he presa jo la decisió a través del meu ordinador?

 I el sistema, segur que el vol reiniciar?

Miri. Jo no en sóc d'antissistema. A mi el sistema em convenç. I jo ho reconec públicament.

Prefereixo el sistema artificiós al sistema naturalment humà.

Però sí, el vull reiniciar.

M'irrita superlativament que el meu ordinador em qüestioni.

O bé, Oh! I tens un nou amic al Facebook, li vols escriure quelcom al seu mur?

Doncs no. Li escriuré un privat. Si no et molesta.

I així vivim, acostumats a rebre i respondre qüestions i respostes idiotitzants i idiotitzades.

Filthy Pounds

Hahahahà!

Li acaba de fer la lliura esterlina a l'euro. 

Què et fa riure tant, veïna?

Doncs que mentre tu agonitzes jo m'he comprat roba nova.

Mira. Mira.

I el bitllet de cinquanta lliures. Nou. Fresc i polit. Va donar un gir al voltant de si mateix.

Ja ho veig ja que véns tota formosa i amb un nou to.

Sí senyor euro sí. M'han tret de sobre aquell vermellot ja descolorit i m'han vestit de roig magenta. Oi que faig goig?

Molt. Molt.

I és que amics. Des del dos de Novembre el nou bitllet de cinquanta lliures ja circula de mà en mà i és el gran reclam als caixers automàtics.

A part del nou color, el bitllet ret homenatge a dues figures clau del període de la Revolució Industrial: James Watt, impulsor del desenvolupament comercial de la màquina de vapor. I Matthew Boulton, el soci banquer que va finançar el projecte.

I el bitllet de 50 lliures esterlines va girar cua deixant a l'euro força deprimidot perquè a ell ningú li compra roba nova, ans al contrari, es plantegen deixar-lo en pilota picada.

filthy fifty pounds!

Li va cridar ell de lluny, amb gelosia.

Porcografia

Martí, ets un porc!

Vam cridar totes a l'hora. Amb la cara vermella. I és que en Martí ens acabava de desplegar la pàgina central d'una revista de mal nom.

Teníem 12 anys. I en Martí també.

Estàvem de colònies. A Can Lluch. Encara ho recordo. Al Bages.

En Martí ens va començar a perseguir. Totes corríem esperitades. Sabíem a què venia. Hi duia quelcom entre les mans. 

Anna, Teresa...que ve en Martí!

Va cridar la Lluïsa mentre ella ja corria des de feia un minut.

L'Anna, la Teresa i jo vam abandonar les gomes de saltar al terra i vam començar a córrer. Un altre cop ens assetjava en Martí amb imatges porques.

Sempre acabava per a arreplegar-ne a alguna de nosaltres, llavors ens agafava del braç i amb un somriure odiós ens obria la revista justament per la plana del mig.

Martí, ets un porc! Ens tocava respondre.

Aleshores el següent pas era arrencar a córrer de nou.

En Martí ja no ens perseguia més. La seva ment prematurament pertorbada es saciava, crec jo, de l'improperi vingut per llavis femenins:

Ets un porc

L'endemà al matí te'l trobaves a l'esmorzar, ell assegut a la taula dels nens. Nosaltres, a la de les nenes. I ens mirava des de lluny i ja sabies què hi duia a sobre la falda.

Aquell matí em van deixar un feix de documents per llegir. M'hi vaig estar una estona llarga. En Robert havia substituït unes imatges triades per mi per unes d'altres. Sense consultar-m'ho. Sense consultar-m'ho!

El Consell les hi va donar per bones i li van donar el vist-i-plau. Les seves eren més comercials. Les meves ni les havien vist! Quan em vaig proposar desxifrar l'entrellat públicament ja era massa tard. El projecte ja estava aprovat. I en començàvem un de nou.

I llavors em va venir al cap en Martí, el de la porcografia.

I vaig pensar que en Robert en necessitava una bona dosi aquell dia.

Me'n vaig anar al seu despatx, li vaig ensenyar els documents aprovats just per la pàgina de les seves imatges i li vaig lliurar amb la boca ben grossa un

Robert, ets un porc!

I es va inflar, el molt porc, com una mala cosa.